Paul Weller
02 Juliol
22:00 h

Paul Weller

Un clàssic del pop i del rock britànic

La seva elegància mod sempre ha estat present en una llarga carrera molt influent per a vàries generacions.

El nom de Paul Weller, cantant, guitarrista i compositor, és sinònim de qualitat des de que va ser icona mod a l’era del post punk i la new wave liderant el trio The Jam. Des del seu debut al 1977 fins a la seva separació l’any 1982 van aconseguir col·locar la barbaritat de 18 singles entre els primers llocs de les llistes, amb algunes cançons com “That’s Entertainment” que van ser autèntics himnes generacionals.

La següent etapa liderant el duo The Style Council junt al teclista Mick Talbot, al període comprés entre 1983 i 1989, va significar una sofisticació de la seva proposta, amb una immersió al soul, i també una presa de consciència política amb cançons emblemàtiques com “Walls come Tumbling Down”, que denunciaven el conservadorisme de Margaret Thatcher. A la mateixa època va militar al col·lectiu musical Red Wedge, liderat per Billy Bragg, favorable al Partit Laborista.

La seva carrera en solitari es va iniciar al voltant dels noranta amb un àlbum de títol homònim que va ser com una tornada a les arrels, amb una forta influència del rhythm & blues dels anys seixanta i sense perdre el contacte amb el funk que va marcar la seva etapa posterior. Va ser el preludi d’una edat d’or plasmada als discos “Wild Wood” (1993) i “Stanley Road” (1995), l’àlbum més venut de la seva carrera, on col·laboren Steve Winwood i Noel Gallagher d’Oasis, que l’acrediten com a padrí del brit-pop.

La personal i intransferible barreja entre rock, rhythm & blues i soul de Paul Weller, va seguir donant fruits a  “Heavy Soul” (1997), “Heliocentric” (2000), “Illumination” (2002) i el disc de versions “Studio 150” on va rendir tribut a alguns dels seus autors preferits com  Gil Scott-Heron, Bob Dylan, Burt Bacharach, Allen Toussaint o Nile Rodgers.

El seu inacabable talent encara va donar per un altra obra mestra “22 Dreams” (2008), doble LP considerat per la crítica com un dels seus millors treballs, on l’emparen varis dels seus deixebles: Noel Gallagher, Graham Coxon (Blur) i la seva mà dreta Steve Cradock també guitarrista del grup Ocean Colour Scene.

Discografia recomanada

“Wild Wood” (1993)

“Stanley Road” (1995)

“22 Dreams” (2008)

www.paulweller.com